Prequntes freqüents

Al llarg de 12 anys, és a dir, tres mandats municipals, és més que factible. Recordeu que a Plaça Espanya van ser 800 de cop i, més antigament, a Can Deu i la Roureda, de l’ordre d’un miler.

La gent jove és el col·lectiu més afectat, el grup principal a qui ens adrecem. Però un habitatge tipus apartament, com el previst, permet també gent gran. No tanquem tota la política municipal d’habitatge que cal, però signifiquem un vector principal.

Per a gent jove i a inicis d’emancipació, 1 o 2 habitacions és una oferta adequada. Preferim 2 apartaments en comptes d’1 habitatge gran, ja que la incidència social seria de l’ordre del doble. Volem començar per aquí: màxim impacte, sector social més castigat.

Si el sòl es públic, i no hi ha no aparcament ni traster a construir, amb superfícies fins a 50 mq, el crèdit barat d’avui dia permet un lloguer assequible que arriba a finançar l’amortització a 20/25 anys.

L’ideal és el finançament públic, que és encara més barat i just, però, si cal, es pot acudir al finançament privat; també l’amortització és possible en aquest marc.

Si el lloguer és accessible, ben segur. Cada any, uns 2000 joves de Sabadell arriben a l’edat adulta. Nosaltres pretenem construir 5000 apartaments al llarg de 12 anys. Quan un producte és bo, el mercat, inicialment escèptic, es desborda.

Cal repartir els habitatges per tota la ciutat. A més, els solars no han de ser massa grans i integrats a barris. En general, cal aprofitar sòl urbà sense ús, que ja existeix i que pot ser reconvertit. No calen grans superfícies a la perifèria.

Perquè no ens creiem que sigui possible. Sense escola o sanitat públiques pensaríem que aquestes no són possibles, però bé que existeixen. També, perquè hem de canviar de mentalitat i pensar que el lloguer (accessible) és també una opció interessant; que no cal endeutar-se a 30 anys vista, o més, per esdevenir propietari, almenys en els primers anys de vida social.

TOP